• Rina Raetia | Fadrina Bundi

Al pievel Romontsch 2.0

«Stai si,

Defenda!

Romontsch, tiu vegl lungatg!»


Bunamein mintga romontsch enconuscha il poem «Al pievel Romontsch» che Giachen Hasper Muoth ha scret egl onn 1887. In verset che duess animar il pievel romontsch, da defender lur lungatg mumma.


Ils 20 da fevrer 1938, also oz avon 83 onns, ei lu nies lungatg finalmein vegnius renconuschius ufficialmein sco quart lungatg dalla Svizra. Mo renconuschiu ei buca il medem sco acceptau. La discriminaziun tegn aunc biars onns ed aunc oz stuein nus denteren far endament ad in ni l’auter ch’ei dat nus. Oz vala aunc adina intec «defenda!». Quella mentalitad defensiva ei denteren buna e necessaria, ella ei denton oravontut ina caussa: stunclentusa. Tgi che ei fatschentaus cun defender, ha strusch peda da veser las bialas caussas.

Ord quei motiv quetel jeu ei in interessant patratg, da brattar ora il plaid «defenda!» cun il plaid «promova!». Capescha buca falliu mei, jeu lessel nuota midar il poem da Giachen Hasper, aber jeu ughegial da strubegiar vid il «Mindset» entuorn quei verset per saver adattar el el temps dad oz il di. Nos antenats han procurau che nies lungatg vegn renconuschius dil stadi ed ussa schai ei vida nus da viver quei lungatg e buca schar murir el.


Nus havein ina liunga historia, quei astgein nus buca emblidar.

Avon intec dapli che 2000 onns ein ils pievels celtics ed ils pievels retics semischedai ed igl ei buca iu ditg che lur culturas e lungatgs ein vegnir in. Strusch che quei era vida capitar, ein ils romans vegnir dil sid ed han sutmess ils pievels alpins. Cun ils romans ei lu era il latin semischedaus viaden en lur lungatg. Mo tut ha ina fin – aschia era igl imperi roman. Suenter ch il tal ei daus ensemen, ha il pievel aleman e lur lieunga tudestga anflau la via en la regiun dils “Rätoromans”. Jeu mettel “Rätoromans” en parentesa, perquei che quei plaid ei aunc ensuma buca vegls. Pér ella mesadad dil 19. tschentaner ha quei plaid gudignau vid impurtonza. Avon quei temps era nies lungatg plitost enconsuchents sut il num “churwelsch”. Il “welsch” en quei plaid munta ton sco «buca tudestg».

Fun Fact: Il plaid «Kauderwelsch» derriva dil plaid «Churerwelsch»

Jeu stoss emprem scuar avon mia casa

Cunquei che la renconuschientscha da nies lungatg ei oz 83 onns veglia, haiel jeu fatg a mi inper patratgs tgei contribuziuns che jeu savessel far el mintgadi per tener en veta miu lungatg mumma. Ei suondan treis puncts, che jeu (e forsa era ti) saiel metter entuorn el futur. Sche ti has ina idea sco ins savess cumpletar quella gliesta pintga, astgas ti bugen scriver quei els commentaris.


Punct 1 | Jeu emprovel da durvar dameins plaids tudestgs

Savens drovel jeu in plaid tudestg en in discuros enstagl che jeu studegiassel emprem ni mirass suenter el vocabulari, tgei che fuss lu il dretg plaid romontsch. Jeu saiel rinforzar miu scazzi da plaids sche jeu fetgel la breigia a mi da duvrar ils plaids romontschs e forsa animescha quei era miu partenari el discuors da esser attents, tgei plaids che el drova. Che in lungatg semida ei nuot niev e schai en sia natira, nus savein denton empruvar da duvrar aschi paucs plaids tudestgs sco pusseivel. Quei va nuota adina, aber pli savens che quei ch’ins tratga.

Punct 2 | Jeu detgel buca pli «Grüezi» mobein «bien di» e «buna sera»

Saver s’adattar ei in dun fetg positiv e nizeivel, mo pertuccond da nies lungatg quettel jeu che nus cedin intec memia spert. Ha in tessines schon inaga detg «Grüezi» a ti, cu ti has visitau Locarno? Na, els salidan tei sin talian. Forsa fa enzatgi gie propi quei, aber jeu quetel quei patratg plitost empau leghers. Perquei detgel jeu ussa “bien di” enstagl “grüezi”. Nus astgein schon semussar :).


Punct 3 | Jeu voteschal da novamein per romontsch

In punct che ei extrem pigns e vegn buca a haver ina gronda influenza enviers ano. Ei dat denton forza alla identitad ed jeu quttel ei bi, che nus havein la pusseivladad da votar en nies lungatg mumma.


So, quei fussi stau per oz da mei. Per finir giu aunc "Al pievel Romontsch 2.0": «Stai si, Promova! Romontsch tiu vegl lungatg.»


PS: Jeu haiel segir aviert 843783 gadas il vocabulari sursilvan per scriver quei text, igl ei buca aschi sempel sco tertgau. Sche ti anflas in sbagl lessel jeu mo di: «Jeu haiel dau breigia!». Ti astgas denton bugen curreger mei els commentaris.

127 Ansichten0 Kommentare

Aktuelle Beiträge

Alle ansehen